NEU POLS TOT OBERT: de gener 2013

1.24.2013

Powrineus

Ja porta més de deu dies nevant d' una manera que feia anys que no veiem. Els gruixis de neu comencen a ser considerables, més propis de les Rocoses canadenques o del Tirol austríac. Entre front i front alguna ullada de sol que deixa entreveure el pastís que ens trobarem quan torni l' anticicló. Hi ha estacions que encara no han pogut obrir, com Tavascan, d' altres que ho han fet parcialment i algunes que ja estàn al cent per cent.
El finde passat, després d' una sorprenenet pujada de temperatures, el vent va girar a nord oest i la cota va anar baixant durant la nit de dissabte a diumenge. No va parar de nevar i el paquet que ens vam trovar diumenge a primera hora no s' oblidarà fàcilment. Malgrat la Portella continuava tancada, el bosc Arcalisenc estava tot per petar...

1.14.2013

Pic de Tristaina - 2.876 m - Cara sud - 12.01.2013

Cara sud del Pic de Tristaina

El Tristaina és una de les muntanyes més emblemàtiques del Principat, tant per la seva alçada com per la seva bellesa. La seva cara sud és perfectament visible desde Arcalis i feia temps que tenia ganes de baixar-la. Aprofitant que feia dies que no nevava i que a les cares sud la neu pintava molt estable, dissabte passat vam decidir provar sort.
Després de fer una baixadeta d' escalfament per la Coma, vam posar les pells prop de la Cabana de l' Eucasser - 2.200 m - i vam enfilar cap al port de l' Arbella - 2.603 m -, deixant els Estanys de Tristaina a la nostra esquerra. Més o menys a l' alçada del port vam canviar les pells pels grampons per pujar pel corredor sud fins a l' aresta cimera. L' ascens va resultar fàcil i amb unes vistes impressionants sobre tot el circ d' Arcalis.

Som-hi!!

Raul al circ de Tristaina

Primers metres del corredor sud

Jo a mitja canal - foto Raul Diez -

Arrivant a dalt - foto Raul -

Els estanys en primer pla i Arcalis al fons

Corredor nord del Pic de l' Arbella - 2.763 m -

Sobre les 14:30 h. vam fer cim en solitari i vam iniciar el descens sobre bona neu compactada i una capa de neu pols molt agraida. El primer tram de la pala sud té una pendent moderada però bastanta exposició, ja que l' entrada al corredor no és evident i pot confondre. Quan s' arriva a la zona més estreta la pendent augmenta fins als 45º però en canvi ja és possible visionar tota la baixada. La canal acaba amb una amplia pala que va disminuint de pendent progressivament.

Cim del Tristaina

Jo baixant per la sud - foto Raul -

Primer tram d' uns 40º

Tram intermig més estret d' uns 45º

Tram final sortint del corredor

1.05.2013

Turrons a LG i les Arcs

Després d' estar esquiant per Arcalis durant tot el mes de desembre ja tocava fer una escapada a Venon (Grenoble) a veure el Monsieur Nacho.
El primer dia a La Garve ens vam despertar sota una intensa nevada i ens vam passar tot el dia ratllant el bosc de 2.400 a 1.800 m., esquivant arbres i saltant pilows. El segón dia es va aixecar millor i amb el telefèric obert fins a 3.300 m. Vam esquiar de sol a sol: el couloir de la Banane i el del costat, varies lineas pels Vallons i un couloir molt xulu gentilesa del nostres guia local Mr. Olmedó. A La última baixada del dia amb la posta del sol vam coincidir amb el gran Matias Fredrikson tirant fotos a la penya.
Amb la Grave ja trinxada ens en vam anar cap a la Vanoise, més al nord, en busca de millors condicions. Finalment vam optar per Les Arcs, estació integrada al Paradiski, amb un domini esquiable que no te l' acabes i amb moltes possibilitats de patejar i buscar racons verges. Després d' estar amortitzant forfait al matí, a la tarda vam fer un itinirerari molt interessant que surt desde el Grand Col (2.832 m.) i arriba fins a Pont Baudin (1.300 m.), un poblet al cor del Parc National de la Vanoise. Tot el descens en solitari, amb alguna patejadeta i amb un teló de fons "alasquenyu". El retorn fins a l' estació amb bus, made in alps!
En resum, jornades inacabables de bon freeride amb grans colegues. Què més es pot demanar???